LES MILLORS EINES

ELS MILLORS MOMENTS

Av. Carlemany, 93,  AD700, Escaldes-Engordany Tel. +376 828 156

La perla, una joia natural

Sabíeu que per cultivar una perla calen entre dos i cinc anys? I que de cada 1.000 ostres només el 0,5% dona com a resultat una perla perfecta? I que la perla cultivada més gran que existeix és de 26,95 mm? El món del cultiu de la perla està ple de sorpreses i dades curioses que us animem a descobrir!

Podem trobar molts territoris i continents que es dediquen al cultiu d’un dels elements més estimats del món de la joieria: la perla. Aquest mercat és cada cop és més extens i està més diversificat, tot i això, podem dir que els tres grans reis actuals d’aquest cultiu són: el Japó, les terres del mar del sud (entre Tailàndia i Austràlia) i Tahití. Cadascun d’aquests territoris cultiva una perla diferent: la Martensi (japonesa), la Pinctada Maxima (australiana) i la Pinctada Margaritifera (tahitiana). Aquests tres tipus de perla tenen molts aspectes diferenciadors que varien en funció de cada cultiu, com el color. Les japoneses són blanques, les australianes tenen un to blanc-rosat i les tahitianes són negres.

Cadascuna de les perles és única i especial, però si ens haguéssim de quedar amb una, sens dubte ens quedaríem amb la tahitiana. El seu aspecte és impressionant i la història que contempla és màgica.


La perla tahitiana, el procés de cultiu

El procés de cultiu de la Pinctada Margaritifera és força feixuc i de llarga durada. Es realitza en les llacunes de Tahití i es necessiten tres anys per la maduració de les ostres i dos anys pel cultiu de la perla. El primer que cal fer és ajuntar el nucli d’un muscle anomenat Pigtoe amb l’abric (greffon) d’una ostra mascle. I això, com es fa? S’escull una ostra mare escollida (femenina) i s’hi fa un tall per col·locar-hi a dins el nucli i l’abric perquè estiguin en contacte. A continuació, es col·loquen les ostres mare dins d’una bossa especial i es resguarden dins de les llacunes en uns espais habilitats.


Al cap de dos mesos, es comprova quantes ostres han acceptat el nucli i quantes l’han rebutjat. I és que cal tenir en compte que en introduir elements externs a dins de l’ostra és possible que aquesta els acabi expulsant. De fet, sol passar bastant sovint. Els nuclis que han sigut rebutjats es recullen de les bosses i es tornen a utilitzar en altres ostres. Mentre que les ostres que han mantingut el nucli es netegen i s’ajunten de dos en dos (fent que es toquin per la part interior, on hi ha l’ostra) amb un fil, formant files de 20 ostres.

Les files es col·loquen a una profunditat d’entre 5 i 10 metres i cada tres mesos es tornen a recollir per netejar les ostres i treure els possibles músculs o sorra que s’hi puguin haver enganxat. El procés es va repetint durant dos anys.



Què passa durant aquest període?

Mentre el nucli està a l’interior de l’ostra, l’abric el va embolcallant i va creant diferents capes de cristall, donant com a resultat el que coneixem amb el nom de perla. De fet, el color de l’abric és el que dona el color a la perla i el que en determina la forma i la grandària. Un nucli pot arribar a estar cobert per entre 1.000 i 2.000 capes de cristall.


Passats els dos anys de cultiu, es recullen definitivament les ostres i s’extreuen les perles. Un cop buidades, es torna a iniciar el procés i es col·loquen nuclis nous dins de cada ostra. El nou nucli ha de tenir la mateixa grandària que l’última perla. Per tant, cada vegada s’introduirà un nucli més gran i la perla resultant també tindrà una grandària major. Cada cop que s’extreu una nova perla, aquesta pot ser entre 2 i 5mm més gran que l’anterior. I sabeu què? La perla de cultiu més gran que es coneix és de 26,95 mm.


De cada 1.000 ostres, 300 acaben expulsant el nucli i 200 donen una perla no apta per a la venda. De les 500 restants, 50 tenen una forma rodona o semirodona i, d’aquestes, només 5 arriben a ser perfectes. Per tant, de cada 1.000 ostres, només el 0,5% acaba creant una perla perfecta.


Curiositats

· La formació d’una perla és un mecanisme de defensa de l’ostra contra un animal estranger.

· Les perles poden ser: rodones, semirodones, en forma de llàgrima, ovalades i en forma de botó (amb una extrem pla i un altre circular). També hi ha la perla semi-barroca, la barroca i la cercle, que té unes ratlles naturals que sobresurten.

· Cada capa que envolta el nucli de la perla és d’un color diferent, que varia en funció del fitoplàncton, la temperatura de l’aigua i la llum.

· La temperatura recomanada per cultivar perles és d’entre 22 i 25 graus.

· Les ostres de cultiu tenen una vida màxima de 12-13 anys. Mentre que les salvatges poden arribar fins als 30. L’inconvenient és que les perles salvatges no es poden pescar i que la possibilitat de trobar una perla en el seu interior és molt escassa. Només 1 de cada 15.000 ostres salvatges fabrica una perla apta per a la venda.

·Les perles de cultiu d’ostres representen el 5% de la producció mundial de perles. La resta són d’imitació o d’altres mol·luscs


· Per distingir una perla falsa d’una d’original, cal mirar el pes (l’original pesarà més, ja que és orgànica) i la seva resistència al foc. Les perles falses es desfan en contacte amb les flames, mentre que les originals es mantenen intactes, només s’ennegreixen.


El valor d’una perla i la comercialització

Les tres característiques que influeixen en el valor d’una perla són: la grandària, el color i la qualitat. Dins de la qualitat, es miren les impureses, el lustre (qualitat de la pell, com més llisa millor) i la brillantor.

A l’hora de comercialitzar les perles, el Govern de Tahití té un certificat que atorga només a aquells exemplars que reuneixen les característiques necessàries per denominar-se perles de Tahití. Durant el procés de selecció es mira que no hi hagi cap bola d’aire o aigua a dins de la perla, que el color sigui uniforme, que la forma sigui rodona... I les perles que no són aptes per a la venda es destrueixen immediatament perquè no es puguin introduir al mercat negre.

El 80% de les perles de Tahití es venen en subhastes de la Xina i el Japó. Aquestes subhastes es realitzen cada dos mesos i reuneixen majoristes d’arreu del món. Hi ha la possibilitat d’escollir les perles que es desitgin o d’adquirir uns paquets que ja estan fets que contenen perles de diferents grandàries, colors i formes. Els paquets solen ser més econòmics, l’inconvenient és que les perles ja venen predeterminades i no es poden escollir.


Un cuidat especial


Les perles originals requereixen un cuidat especial per garantir la seva durabilitat i mantenir-les radiants durant molt de temps. El primer que cal tenir en compte és que, com tot ésser viu, necessiten llum. Estan formades per un 2-3% d’aigua i si se les tanca en una caixa o un recipient hermètic, acaben morint. Una perla morta és una perla sense brillantor. I un cop es mor, ja no es pot tornar a recuperar el seu color ni la seva espectacularitat. Tampoc es pot aplicar perfum o aigua directament sobre la perla. Per mantenir-la humida, es recomana agafar la perla amb les mans i mantenir-la en contacte amb la nostra pell.


LES MILLORS EINES

ELS MILLORS MOMENTS

Av. Carlemany, 93,  AD700, Escaldes-Engordany Tel. +376 828 156

  • Instagram
  • Facebook