· Les joies són gairebé tan antigues com l’ésser humà. Durant la prehistòria ja es creaven joies a partir de pedres, ossos, llavors, fusta o dents d’animals.
· Egipte és un referent pel que fa al món de les joies. Els grans faraons adornaven els seus cossos i tombes amb pedres precioses i joies de gran valor. Les peces més especials tenien forma d’escarabat (representació del sol i la creació), d’’ull d’Horus (déu de la protecció) o d’escorpins, serps i altres animals considerats especials.
· La civilització Celta va ser una altra civilització pionera pel que fa a la construcció de joies. Van ser els primers a aplicar diferents tècniques sobre els metalls, com el gravat, la filigrana, la fosa, l’esmalt o la granulació.
· Durant l’Edat Mitjana la joieria eclesiàstica va guanyar força i tant homes com dones portaven crucifixos, reliquiaris i escapularis. Va ser allà on l’orfebreria va començar a guanyar més poder. La burgesia feia servir anells amb monogrames, que servien com una mena de signatura, simbolitzant el seu noble origen. I les classes riques també utilitzaven perles, robins i altres gemmes que es van acabar convertint en un símbol de l’aristocràcia.
